Hola, apreciats amics lectors!
Vull expressar-vos el meu sincer agraïment per visitar el meu blog i llegir el meu primer escrit, en què presento les meves -bones i honestes- intencions de fer alguna petita cosa per millorar la salut de la nostra malmesa llengua.
Com a tot bon català, la situació actual de la nostra llengua em té molt i molt preocupat. I no d'ara, sinó des de fa ja un bon grapat de temps.
Sé que no en sóc l'únic, per descomptat, però sí que formo part d'una generació que ha viscut la dramàtica evolució de la nostra llengua al llarg d'uns anys molt concrets, els de la guerra civil espanyola i la seva corresponent postguerra.
Amb la idea de fer alguna cosa per tal d'aportar el meu modest granet de sorra a la tasca de la supervivència del català, ja fa un cert temps vaig començar a recollir dades escrites, orals i gràfiques sobre els errors més habituals en el català d'enguany al carrer, a la ràdio, a la televisió i en altres mitjans de comunicació i informació diversos, internet inclosa.
Amb aquesta informació, vaig estar publicant durant uns quants anys un article setmanal en una revista d'una població gironina, amb el títol "No diguem, sinó diguem". Eren uns articles senzills, curtets, amb un format gens complicat i amb un certcsentit de l'humor i de pedadogia pràctica, compostos per un text, comentant el tema bàsic de l'article, uns exemples reals -amb frases errònies i les seves corresponents frases correctes-, i una imatge de referència -fotografia, dibuix, etc.-, tot extret de la vida real.
Temps després, aprofitant aquest material, vaig començar a treballar en la preparació de dos llibres, un, que en principi penso anomenar "No diguem, sinó diguem - Com fer veure que parlem millor el català", i un altre, que possiblement sortiria a la llum abans que l'anterior, anomenat "El català, un dialecte sense futur - El com i el perquè de tot plegat", aquest darrer enfocat cap a l'evolució i situació -dramàtiques- del català en aquests darrers anys i, sobretot, de cara al propers, que seran durs i decisius.
La meva idea, ara per ara, és aprofitar part del material amb què estic preparant els llibres esmentats per anar publicant en aquest blog uns petits apunts (potser també anomenats "No diguem, sinó diguem", això ja ho veurem), en què puc donar unes pinzellades pràctiques i senzilles, amb l'objectiu -potser un pèl agosarat i petulant per part meva...- d'ajudar tots aquells que tinguin interès i bona voluntat per anar seguint aquests apunts, amb ganes de treure'n un profit i una satisfacció personals, alhora que afavoririan la llengua catalana, tan maltractada darrerement per uns i altres.
No pretenc que aquesta tasca tingui un caire tancat i estàtic, ans al contrari, m'agradaria molt que es convertís en un espai viu, interactiu, amb preguntes i respostes, amb plantejament de dubtes i consultes, i amb les seves corresponents respostes per part meva, que procuraré que siguin tan clares i entenedores com sigui possible, amb exemples senzills, sense cap mena de complicacions gramaticals innecessàries, però, això sí, sempre aportant allò que calgui en cada cas, per tal d'ajudar a l'aclariment i a la comprensió correctes del dubte o de la qüestió que cada lector plantegi.
Confesso que em fa molta il·lusió aquest mini-projecte en favor del català, una llengua enguany gairebé ferida de mort, que no reeixirà en el temps si no en tenim cura aquells qui la tenim com a llengua pròpia o, simplement, tothom qui n'estigui interessat per raons culturals, professionals, o de sentit de país, sigui d'origen català o hagi arribat de fora i vol integrar-se aquí, com un més dels qui convivim i conformem aquesta terra bonica i acollidora, anomenada Catalunya
Us espero a tots!
Gràcies i fins aviat!
Pixmad
